ÀSIA

Resum: Aquest article té com a objectiu analitzar el procés de difusió de la planta urbana ortogonal xinesa vigent durant els imperis Sui i Tang cap a la península coreana i l’arxipèlag japonès en els segles VI-VIII a partir de l’estudi de les recerques arqueològiques, així com intentar comprendre perquè aquest fet va tenir lloc en temps de la dinastia Tang. Es constata l’enorme importància del model xinès en el desenvolupament urbà de les capitals imperials de Corea i el Japó, malgrat les adaptacions regionals, en un moment històric de profunda assimilació cultural.

Referència: ArqueoWeb 17, Universidad Complutense de Madrid, pp. 1-2.

Descarregar article (text en castellà)

Enllaç de la revista acadèmica

Resum: Aquest article pretén analitzar tres significatius exemples de muralles defensives del sud-est asiàtic bastides amb sòlids blocs de pedra (tant roques com laterita similar la pedra) i dotades de funcions diferents però equivalents —una capital imperial fortificada (Angkor Thom, a Cambodja), una ciutadella reial fortificada (Ciutadella Ho, al nord del Vietnam) i un palau reial d’aspecte parcialment fortificat (Ratu Boko, a l’illa de Java, Indonèsia)—, centrant-se en les seves característiques constructives i tècniques i establint paral·lelismes entre ells i els seus homòlegs més propers, de la Xina i l’Índia.

Veurem com el seu disseny i estructura es poden relacionar estretament amb les fortificacions dels imperis veïns, com a llocs d’origen de les seves fortes influències culturals i, alhora, intentarem identificar les particularitats locals. Pararem especial esment a la forma dels recintes fortificats, tenint en compte la llarga tradició de la planta quadrangular a les muralles de les capitals reials, inspirada en el model ideal de les ciutats xineses i índies. La nostra recerca també ens fa pensar que les muralles de Ratu Boko, malgrat les seves funcions com a límits simbòlics o de retenció del sòl, també podrien haver tingut una finalitat defensiva, sense importar si fos secundària, o almenys podrien servit per protegir el complex en cas d’amenaça externa.

Referència: Humaniora. Journal of Culture, literature and linguistics, n. 28, vol. 3, Universitas Gadjah Mada, Yogyakarta, pp. 238-253.

Descarregar article (text en anglès)

Enllaç de la revista acadèmica

Resum: Aquest article té com a objectiu analitzar els sistemes defensius emmurallats de les capitals coreanes de llarga durada o de caràcter permanent que es van succeir al llarg de la història. Estudiarem, doncs, les diferents fortificacions, tant urbanes (ûpsông o dosông) com de muntanya perifèriques (sansông), que protegien Kumsông (Kyôngju), Kaesông i Hanyang (Seoul), capitals durant segles dels regnes de Shilla, Koryô i Chosôn, respectivament. N’identificarem els trets comuns característics d’aquest sistema de defensa doble, els contextualitzarem dins de l’àmbit de l’Àsia Oriental i els compararem amb les fortificacions de les capitals coreanes temporals o de curta durada dels regnes de Koguryô (Cholpon, Kungnae, Pyôngyang i Changan-sông), Paekche (Wirye, Ungjin, Sabi) i Parhae (Guguk, Sangg-yông, Chungg-yông, Tongg-yông, Namg-yông, Sog-yông).

Referència: Asiadémica 9, Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 149-176.

Descarregar article (text en català)

Enllaç de la revista acadèmica

Resum: Aquest article té com a objectiu analitzar arqueològicament les fortificacions del període protohistòric de Corea (300 aC – 300 dC), des dels terraplens, palissades i fossats dels primers nuclis de caràcter urbà fins a possibles muralles de caràcter fronterer, en un moment clau en l’evolució social, política, cultural i arquitectònica de la península, de transició del llogaret a la ciutat i dels cacicats tribals a les confederacions de petites ciutats-estat que acabarien formant els primers regnes centralitzats. Es tenen en consideració jaciments emmurallats del regne de Koguryo (al nord), de les confederacions tribals Samhan així com les ciutats-estats de Wirye i Saro (al sud), i dels districtes administratius de l’imperi xinès a Corea (les comandàncies Han).

Davant les tèrboles i polèmiques interpretacions nacionalistes de les diferents tradicions historiogràfiques de l’Àsia Oriental (Corea, Japó i Xina), intentarem situar dins del seu context l’aparició de l’arquitectura militar urbana a la península i la seva àrea més immediata, considerant les construccions empreses tant per autoritats xineses com per les primeres confederacions coreanes.

Referència: Revista Espacio, tiempo y forma. Serie I. Prehistoria y arqueología 10, Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid, pp. 95-131.

Descarregar article (text en castellà)

Enllaç de la revista acadèmica

Resum: Aquest article analitza el jaciment arqueològic de Gunung Padang a l’illa de Java (Indonèsia) com a exemple de patrimoni megalític de dimensions monumentals, enquadrat en la tipologia regional de terrasses de terra i pedra d’aspecte piramidal esglaonat (punden berundak) de l’Edat del Bronze-Ferro indomalaia (c. 500 a.C.–500 d.C.) i relacionat amb altres estructures megalítiques de tradició austronèsica, com les marae polinèsiques.

Mostrarem com Gunang Padang —aclamada per alguns sensacionalistes com l’origen de totes les piràmides del món— ha inspirat recents teories pseudoarqueològiques, especulacions fantàstiques sense cap fonament científic que defensen dates pleistocèniques i l’existència d’una avançada civilització antiga al sud-est asiàtic (el continent de Sondalàndia) similar a l’Atlàntida. També veurem com es poden refutar cadascuna d’aquestes hipòtesis que una gran massa de públic ha acceptat amb els braços oberts per la seva naturalesa nova i revolucionària.

Referència: ArqueoWeb 18, Universidad Complutense de Madrid, pp. 62-104.

Descarregar article (text en castellà)

Enllaç de la revista acadèmica

Resum: En aquest article s’estudien les fortificacions de pedra que l’antic regne coreà de Koguryô (s. I aC–668 dC) va construir en un extens territori del nord-est de l’Àsia continental —Manxúria (Jilin i Liaoning) i la major part de la península de Corea—, a partir dels abundants descobriments arqueològics de les darreres dècades.

Deixant enrere l’etapa formativa de Koguryô com a petit estat regional, ens centrarem en el període d’expansió imperialista (del segle IV a mitjans del VII dC), analitzant les fortaleses de muntanya i de plana de quatre grans zones en relació amb el progrés en el temps de les conquestes i l’establiment de successives línies defensives: 1) la confluència del riu Hun amb l’Amnok (Yalu); 2) la zona compresa entre els rius Amnok i Yesông; 3) l’est del riu Liao fins a la península de Liaodong; 4) els rius Imjin, Han i Kûm.

Referència: Cuadernos de Arquitectura y Fortificación 4, Ediciones La Ergástula, Madrid, pp. 47-84.

Descarregar article (text en castellà)

Enllaç de la revista acadèmica

Resum: En aquest article s’analitza el sistema defensiu emmurallat del centre de la ciutat khmer de Vimayapura (actual Phimai, Tailàndia) a fi d’avaluar el nivell teòric d’efectivitat militar tant de les muralles com dels fossats davant de potencials atacants, tenint en compte les seves característiques tècniques i les armes de l’enemic. També s’estudia la disposició del recinte urbà, el material constructiu, les portes d’accés, així com les debilitats i fortaleses de la fortalesa i les funcions simbòliques, monumentals i ornamentals en el paper global de les muralles.

A partir de comparacions amb casos similars, així com d’observacions in situ de les restes arqueològiques i d’una investigació bibliogràfica, el nostre estudi revela que els murs de pedra no van ser dissenyats originàriament per a resistir atacs militars. Això no obstant, l’exèrcit, el fossat i possiblement els terraplens i/o les palissades haurien estat les primeres línies de defensa de la ciutat.

Referència: Manusya: Journal of Humanities, vol. 23, nº 2, Chulalongkorn University / Brill, Bangkok / Leiden, pp. 253-285.

Descarregar article (text en anglès)

Visualitzar l'article a Internet (text en anglès)

Enllaç de la revista acadèmica