ROMA
2010. Els sistemes defensius fortificats del Conventus Tarraconensis en el context de la infraestructura militar de l'Imperi Romà
Resum: Aquesta tesi doctoral consisteix en un estudi metòdic, científic i rigorós de les fortificacions (muralles de ciutats, campaments militars i torres de guaita) del Conventus Tarraconensis en el context de la infraestructura militar de l’Imperi Romà. Cronològicament s’han considerat cadascuna de les èpoques en les quals es divideix el domini romà d’Hispània: República (218-27 aC), Alt Imperi (27 aC-284 dC), Imperi Tardà (284-476), a més del final de l’Antiguitat Tardana (el regne visigòtic, 476-711). Geogràficament l’estudi es circumscriu a l’espai que ocupava el convent jurídic Tarraconense en època imperial, des dels Pirineus fins al riu Xúquer. Pel que fa a la tipologia i als jaciments, s’han analitzat civitates, oppida, castra, castella i turres, prestant una especial atenció als recintes d’Aeso, Baetulo, Barcino, Dertosa, Emporiae, Gerunda, Iesso, Iluro, Olèrdola, Saguntum, Tarraco i Valentia.
Referència: Tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, Tesis Doctorals en Xarxa.
Enllaç de la tesi (text en català amb resum en anglès)
2011. La problemàtica de les torres de guaita romanes a l’àmbit del Conventus Tarraconensis Romà
Resum: L’objectiu d’aquest treball és analitzar la problemàtica cronològica i tipològica existent entorn a les torres de guaita antigues conservades a l’àmbit del Conventus Tarraconensis d’època imperial (Hispània), recolzant l’autoria romana de moltes d’elles i evidenciant al mateix temps la seva reutilització posterior, per part tant de cristians com de musulmans medievals.
Referència: Butlletí Arqueològic Tarraconense, èp. V, núm. 33, pp. 25-79.
Descarregar article (text en català)
2012. Late Roman and Visigothic military fortifications in Conventus Tarraconensis (Hispania): The organization of border defence
Resum: A partir de l’anàlisi de les restes arqueològiques, es proposa l’existència d'un sistema fortificat complex en els Pirineus Orientals en època tardoantiga (segles IV-VII), format per una doble línia defensiva de petits fortins militars (castra i castella), torres de vigilància (turres) i petites ciutats emmurallades (civitates). La seva localització mostra com es va prioritzar el control estratègic de les principals vies de comunicació de la regió (Via Augusta-Via Domitia i Strata Ceretana) a través dels passos de muntanya, punts freqüents d’entrada a Hispània d’invasions i migracions. També s’analitza el limes o sistema defensiu fortificat que es va organitzar de forma similar en època visigòtica (segle VI) enfront de la província bizantina Cartaginiensis Spartaria.
Referència: Aquila Legionis. Cuadernos de estudios sobre el Ejército Romano 15, pp. 165-202.
Descarregar article (text en anglès)
2019. Textos històrics sobre el campament militar romà (300 AC–500 DC)
Resum: Els secrets de les fortificacions de campanya romanes desvelats. Una introducció entenedora al tema amb tots els textos antics traduïts al català.
Aquest llibre presenta una compilació de quatre fragments escrits per diferents autors que van viure a l’època romana: Higí (segles I–II dC), Polibi (segle II aC), Vegeci (segle IV dC) i Flavi Josep (segle I dC).
A més de la traducció catalana moderna, també ofereix dues síntesis didàctiques sobre el tema: un breu resum dels autors i obres grecoromans que ens informen sobre ciència militar antiga, i un concís estudi introductori sobre el campament militar romà basat en fonts històriques i arqueològiques.
Referència: col. Clàssics militars 1, Edicions Excalibur, Tarragona.
(També traducció anglesa, a la mateixa editorial)
Amazon.es (comprar llibre de paper & kindle en català)
Amazon.fr (comprar llibre de paper & kindle en català)
Kobo (comprar epub en català)
Google play (comprar pdf en català)
